Johanna Döbereiner

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJohanna Döbereiner

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 novembre 1924 Modifica el valor a Wikidata
Ústí nad Labem (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 octubre 2000 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Seropédica (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Múnic
Universitat de Wisconsin-Madison
Universitat de Florida Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAgronomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióagrònoma, biòloga Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
ParePaul Kubelka Modifica el valor a Wikidata
Premis

Johanna Liesbeth Kubelka Döbereiner (Ústí nad Labem, 28 de novembre de 1924 - Seropédica, 5 d'octubre de 2000) va ser una enginyera agrònoma pionera en biologia del sòl.

L'agrònoma Johanna Döbereiner és la setena científica brasilera més citada en la comunitat científica mundial, i la primera entre dones, segons l'anàlisi de 1995 de la Folha de S. Paulo.

Les seves investigacions, fonamentals perquè Brasil assolís la tecnologia de Proalcool, tornant-se el segon productor mundial de soia, generant al país un estalvi anual de 2.000 milions de dòlars, amb summe impacte directe a l'economia nacional. El seu treball amb la fixació biològica de nitrogen va permetre que milers de persones consumissin aliments més barats i saludables, o que li valgués la proposta per al Premi Nobel el 1997. Malgrat tot, la científica és pràcticament desconeguda al Brasil i a la regió.

Biografía y educación[modifica]

Johanna va néixer a Ústí nad Labem en la República Txeca, regió d'influència alemanya. El seu pare, Paul Kubelka, era un químic que seria arrestat per ajudar a escapar a jueus de la persecució nazi.[1] La família es va traslladar a Praga, quan Johanna era una nena, perquè el pare ocupés un lloc de professor de química de la Universitat de Praga. A més a més de docent, també tenia una petita fàbrica de productes químics d'ús en l'agricultura.[2]

Naturalitzada brasilera el 1956,[3] es va formar en Enginyeria Agronòmica el 1950 per la Universitat de Múnic, i pocs mesos més tard se'n va anar al Brasil, on és contractada per l'Institut d'Ecologia e Experimentação Agrícola, actual "Centre Nacional de Perquisició d'Agrobiologia de Embrapa", localitzat al municipi de Seropèdia, estat de Rio de Janeiro.[3] Va obtenir el seu màster per la Universitat de Wisconsin, el 1963, i als dos anys següents va fer cursos sobre Microbiologia del sòl en la Universitat de Florida i a Santiago de Xile.[4]

El conreu de soia a Brasil va ser immensament revolucionat pels seus estudis sobre fixació biològica de nitrogen, els quals proporcionen un manejament de tecnologia capaç de disminuir o fins a eliminar la dependència d'adob nitrogenat als conreus, fent estalviar actualment entre 1.000 a 2.000 milions de dòlars per any.[5] Aquesta tecnologia fa que aquest i molts d'altres països en gastin menys per produir soia. Així mateix, va fer estudis importants en el conreu de sucre, on va descobrir l'endòfit Azospirillum, un de les espècies del qual porta el seu nom. Al 1988, va escriure sobre l'associació entre la fixació de nitrogen bacteris endofítics Gluconacetobacter diazotrophicus i canya de sucre. Els resultats més espectaculars dels seus estudis amb aquesta associació van ser observats amb algunes varietats de canya de sucre, capaces de presentar altes produccions, per damunt de 160 t/ha, amb fins a 200 kg de nitrogen derivats de la seva associació simbiòtica amb aquest bacteri. Johanna amb els seus estudis van portar a la descoberta de 9 espècies de bacteris fixadors de nitrogen associats a graminàcies, cereals i tuberoses.[3][5]

Algunes publicacions[modifica]

  • johanna Döbereiner. 1999. Método para produção de inoculante para leguminosas. Embrapa-CNPAB. Documentos 97. Editor Embrapa Agrobiologia, 12 pp.
  • ------------------------------, fábio o. Pedrosa. 1987. Nitrogen-fixing bacteria in nonleguminous crop plants. Brock/Springer s. in contemporary biosci. Editor Springer, 155 pp. ISBN 3-540-17969-0
  • ------------------------------. 1978. Limitations and potentials for biological nitrogen fixation in the tropics. Basic life sciences. Edición ilustrada de Plenum Press, 398 pp. ISBN 0-306-36510-3
  • ------------------------------, p.a. da Eira, a.a. Franco. 1971. As leguminosas na agricultura tropical: Anaïs. 322 pp.
  • ------------------------------. 1963. Manganese toxicity in the Rhizobium-bean symbiosis (Phaseolus vulgaris L.). Editor Univ. of Wisconsin--Madison, 270 pp.
  • ------------------------------. 1953. Azotobacter em solos ácidos. Boletim do Instituto de Ecologia e Experimentação Agrícolas 11. Editor Mrio. da Agricultura, 31 pp.

Títols i homenatges[modifica]

Membre de

Epònim[modifica]

  • Azospirillum doebereinerae[6]
  • Gluconacetobacter johannae

Referències[modifica]

  1. ↑ Lage, Clara. «Johanna Döbereiner - Mulheres que você deveria conhecer». Folha do meio. Arxivat de l'original el 2018-09-06. [Consulta: 31 març 2019].
  2. ↑ «Johanna Döbereiner». Embrapa. [Consulta: 5 setembre 2018].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «49 Anos Dedicados à Pesquisa em Microbiologia do Solo». Embrapa. [Consulta: 5 setembre 2018].
  4. ↑ 4,0 4,1 FAPERJ. Homenagem à Johanna Dobereiner. 2002. A <http://www.faperj.br/boletim_interna.phtml?obj_id=354 Arxivat 2007-06-10 a Wayback Machine.> 11 d'agost de 2011
  5. ↑ 5,0 5,1 «Conheça as contribuições de Johanna Döbereiner para a ciência». Página oficial do governo brasileiro. [Consulta: 5 setembre 2018].
  6. ↑ Bergey's Manual® of Systematic Bacteriology: Vol. II: The Proteobacteria. 2ª ed. de Springer, 1.388 pp. 2005 ISBN 0-387-24145-0, 9780387241456 pp. 25[Enllaç no actiu]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Johanna_Döbereiner&oldid=32732192»